Esglesia de Sant Miquel Arcangel - Miralcamp

Vaya al Contenido
Esglesia de Sant Miquel Arcàngel
Presidint el turó on s’aixeca el poble de Miralcamp es situa aquesta església, d’una sola nau amb capelles adossades. L’església, d’origen gòtic, presenta una planta de creu llatina seguint una modelació que es repeteix tres vegades (8,75 m X3) en la llargada de la nau. Aquest mateix motiu 8,75 m torna a dotar-se en la llargada dels braços de la nau de creuer. L’interior gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts. Tres d’aquestes són gòtiques, una altra barroca, de treball força acurat i que possiblement substituí una antiga capella gòtica enderrocada i, finalment, una altra capella -on ara es troba la pila baptismal- que no escau en la distribució espacial del conjunt. L’església acaba amb un absis poligonal precedit pel transepte, enmig del qual s’aixeca un cimbori vuitavat. A l’exterior, la façana és de gran austeritat. En la part inferior, una portada rectangular i allinclanada, coronada per un frontó. A dues bandes una columna exempta (amb el fust treballat amb dos tipus diferents d’ornamentació acanalada), que descansa sobre un plint rectangular on s’han escultpit sengles medallons. Rematada per un capitell amb fulles d’acant i volutes, la uneix amb el frontó un suport decorat amb caps d’angelots. El timpà d’aquest és ocupat per una gran petxina semicircular i en el vèrtex el Sagrat Cor, envoltat tot per una decoració dentellada. Sota el frontó apareixen tot un seguit d’ornamentacions vegetals, fletxes i dos animals alats amb acabaments vegetals -que entroncarien amb una tradició medieval- emmarcant el cap de Jesucrist.
Les proporcions, la decoració i disposició dels detalls de la portada li donen un aire molt clàssic, que no desllueix la resta de la façana. En la part cental un oculus calat serveix de lligam entre la part inferior i la superior, on es troba un campanar a la dreta que comunica, mitjançant un original passadís balustrat, amb una torre a l’esquerra. Posteriorment, l’església s’amplià, s’aixecaren les naus laterals i es reconstruí amb volta de creueria i tercelets. Així mateix s’allargà la nau central amb la creació del transepte, cimbori i absis. La manca de pedra en tota la zona obligà a transportar-la amb ferrocarril des de la pedrera del Talladell a l’estació de Mollerussa. Per últim, mencionar els antics retaules que hi hagué en l’interior de l’església i que foren destruits en al Guerra Civil, i reemplaçats per uns altres entorns de l’any seixanta, sortiren del taller Borràs de Lleida.
Immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local(BCIL) en l’inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya amb el codi  IPA -14797 en data 22 de setembre 2012.

Regreso al contenido